Catalunya ha rebut entre els mesos de juny i setembre entre 20 i 50 menors estrangers no acompanyats cada dia. Fins a l’1 d’octubre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Família (TASF), havia assumit la tutela de més de 3.000 menors estrangers.
Davant la necessitat d’atendre i acollir estos menors per a evitar que acaben al carrer, la DGAIA ha creat 110 centres d’acollida en 30 municipis de tot Catalunya, un total de 2.047 places. En el cas de les Terres de l’Ebre hi ha sis poblacions del Baix Ebre i el Montsià que acullen 232 menors, repartits en centres de primera acollida i en pisos tutelats. La urgència en la creació de places ha fet que dels sis centres de primera acollida que hi ha a l’Ebre, dos s’hagen hagut de situar, provisionalment, en espais no convencionals com són un alberg o un hotel. En estos dos casos s’està a l’espera de poder reubicar-los en equipaments definitius.
Els menors estrangers són acollits en centres d’acollida i pisos assistits
Els recursos per a atendre menors no acompanyats a l’Ebre són diversos. Hi ha sis centres de primera acollida (126 places més 14), els pisos tutelats (amb monitor 24 hores) i els Itineraris Personalitzats d’Integració (IPI). Tots estos recursos són gestionats per entitats com Diagrama, Suara o Plataforma Educativa – Resilis. “Els nois atesos en els centres de primera acollida poden ser-hi fins als 18 anys, però depèn de cada cas i de l’evolució del jove”, explica la directora dels Serveis Territorials del TASF a les Terres de l’Ebre, Rosanna Fatsini.
Durant esta etapa tots els jóvens són escolaritzats i la prioritat és ensenyar-los la llengua i ajudar-los en la seua integració en la població d’acollida. “La protecció sempre va encarada a garantir una futura emancipació plena de valors presocials i que els jóvens se senten inclosos dins la localitat d’acollida”, explica Víctor Miralles, tutor de menors estrangers a Amposta. “Per a aconseguir-ho seguim el mateix procés que se seguiria en qualsevol casa. El jove acollit complix un procés tant educatiu com formatiu, sobretot perquè puguen tindre l’oportunitat d’assentar-se al lloc d’acollida, d’incloure’s en la cultura local, d’aprendre l’idioma i d’aprendre les tradicions i els costums d’aquí, en este cas d’Amposta”. La prioritat són els estudis i que puguen aprendre el català i el castellà i “també fan esport, manualitats i molts de tallers d’habilitats socials i emocionals per tal que d’estos centres d’acollida surten persones que puguen arribar a ser ciutadans plens i inclusius”.
Així es promou que estos jóvens puguen col·laborar amb entitats i associacions locals a través del voluntariat, “volem que vagen pel carrer i senten que formen part de la societat que els acull” i a Amposta han pogut participar per exemple en la cavalcada dels Reis Mags o com a voluntaris en curses populars. “En la majoria de casos tenen molta predisposició a aprendre i ganes d’incloure’s i aprendre la cultura local”, ha assegurat Miralles.
La Generalitat hi posa els màxims recursos per al seu benestar, però “per part d’ells hi ha d’haver també un compromís, se’ls deixa molt clar”, ha afegit Fatsini. En primera instància els jóvens són acollits en centres, però n’hi ha alguns que als 17 anys passen a viure en pisos assistits o formen part d’itineraris personalitzats “per a fomentar la seua autonomia personal” i preparar-los per a la futura emancipació. “Saben perfectament que el seu comportament i la seua conducta influïx directament en el seu futur. El seu grau de maduresa és molt alt, només pel fet d’haver-se jugat la vida al mar, són ells els responsables del seu futur i, tot i ser menors, ho tenen molt clar”, ha assegurat Miralles.
Una vegada estos jóvens han complert els 18 anys, dependrà de cada cas, “n’hi ha que no volen saber res del sistema de protecció i desapareixen”, però “si veus que un jove ho aprofita i té ganes de seguir estudiant i formar-se no pots desvincular-lo del sistema de protecció”, així la Generalitat també oferix recursos per a jóvens que ja han complert 18 anys.
A l’Ebre es disposen de 8 places de pisos assistits per a majors de 18. “Com quan qualsevol xiquet que surt del sistema de protecció de la DGAIA a estos jóvens se’ls fa un acompanyament de transició a la vida adulta i està estrictament condicionat al fet que tinguen un itinerari formatiu, educatiu o laboral”.
Davant l’arribada contínua de menors estrangers no acompanyats la Generalitat estudia implantar altres mesures d’acollida com l’acolliment en família extensa o en famílies alienes. “Este fenomen ens obligarà a replantejar el model de protecció perquè no està pensat per a este perfil de menors, caldrà adequar-lo per a poder donar una resposta que estiga a l’altura”, ha exposat Fatsini que s’ha mostrat convençuda que l’arribada de menors estrangers no s’aturarà. “Venen per a quedar-se perquè de moment als seus països d’origen no tenen perspectives d’estar-s’hi”, ha conclòs Fatsini.
