Els nostres xiquets i xiquetes, menuts mitjans o grans, segur que han portat les notes a casa; alguns amb uns resultats excel·lents i altres amb alguna matèria a millorar. Però no podem analitzar els nostres fills o filles amb l’avaluació en les diferents matèries que estudien, cal una valoració global: el seu caràcter, la seva manera de comportar-se i la gestió de les seves emocions que serà el que realment el definirà com a persona humana. La formació/educació cal que sigui integral, per això trobo a faltar una part important com és l’emocional. Aprendre a gestionar les emocions per poder desenvolupar la intel·ligència emocional, que tot i no incloure’s al currículum ens ajuda en les relacions socials a tots nivells.
Tenim clar el paper de l’escola: ensenyar; tenim clar el paper dels pares i mares: educar; però cal un plus que només poden aportar la gent amb excedents en matèria de paciència, els iaios i iaies. No totes les famílies poden tenir la gent gran a casa seva, però si teniu la sort que estiguin en vida trobo que valdria la pena aprofitar-los i crear sinergies intergeneracionals. No utilitzem la nostra gent gran com a simples taxistes, deixem que regalin els nostres menuts i menudes el seu sentit comú, ells i elles són mestres de vida amb una gran perspectiva, i amb les seves històries, encara que repetides mil vegades, els ensenyaran els secrets d’una vida que han madurat lentament.
Segur que tots recordareu unes quantes vivències, més o menys divertides, però envoltades d’amor per tots els caps i cantons amb els vostres iaios i iaies. Deixem que els nostres fills i filles tinguin aquesta formació emocional de la mà d’algú tan proper, disposat i preparat com els nostres iaios i iaies, i sobretot no deixeu que els faltin mai el respecte, el nostre amor comença amb un tracte exquisit!
