HomeEntrevistes“Tenir un gat o un gos ajuda a trobar un punt d’equilibri...

“Tenir un gat o un gos ajuda a trobar un punt d’equilibri en la teua vida”

Fer de metge d’animals o de persones no deu ser tan diferent.

Cada vegada menys. La medicina té les especialitats i en veterinària, malgrat la necessitat de tenir una visió integral, l’especialització s’obre pas cada vegada més. L’oncologia o l’oftalmologia animal són una realitat. Tractem tumors amb quimioteràpia i operem cataractes com ho faríem en una persona. A la meua clínica hem invertit comprant un TAC que no té diferències amb el que s’utilitza en la medicina humana.

Sovint quan parlem de veterinaris pensem només en animals de companyia.

Però el sector és molt més ampli. En salut pública, el veterinari és el responsable que els aliments arriben a taula en perfecte estat. També hi ha la ramaderia. Quan vaig començar en este ofici, el sector de petits animals era molt residual, mentre que avui ha esdevingut molt potent.

Regalar una mascota és una bona idea?

Només si és desitjada. En realitat és com tenir un fill, perquè implica molta responsabilitat i una despesa important.

Però els abandonaments continuen. Les protectores no donen l’abast.

El nostre és un dels països europeus amb un major índex d’abandonaments. Ens cal encara una major educació per a millorar la relació amb els nostres animals. Per sort això està canviant.

Quantes llars tenen mascota?

És un mercat que no para de créixer, fins i tot en temps de crisi. Un 27% de la població té mascota. La majoria de propietaris (60%) són dones.

Gos i gat són majoritaris, imagino.

En zones rurals com la nostra abunden més els gossos. En ciutats està més equilibrat.

La mascota ens dona afecte i consol quan estem fluixos.

De vegades més que els amics o la família. I sense exigir res a canvi.

La gent amb mascota té millor salut?

Està demostrat. Té menys problemes cardíacs, i redueix l’estrès i l’ansietat. A molts els ajuda a trobar un punt d’equilibri en la seua vida.

Sovint observes connexions extraordinàries.

I sense necessitat de fingir res. L’únic disgust que et donarà el gos o el gat és el dia que morirà.

Tenen una vida curta.

Avui envellixen més. Alguns arriben als 20 anys. Però quan se’n van, el procés de dol és similar al de les persones. Tinc clients que el ploren d’amagat, perquè els avergonyix que algú els veja. Hi ha gent que encara no ho entén, però acabes de perdre aquell amic que ha estat amb tu sempre que l’has necessitat.

No tot deuen ser moments tristos.

N’hi ha de molt emocionants. El gos quan es retroba amb el propietari després d’una llarga hospitalització. O una cesària amb final feliç.

Quin és el pacient més extravagant que ha visitat?

Recordo un caiman que perdia les dents. L’exploració no va ser fàcil, com es pot imaginar. Però resulta que és normal i que les regeneren de manera natural.

Algun altre?

Em venen al cap els tigres del circ Raluy, quan encara no estaven prohibits els animals. Cada hivern, amb tant de viatge, arribaven refredats. I els havíem de punxar. La gent del circ els empenyia al fons de la gàbia i nosaltres els estiràvem la cua i els posàvem la injecció. Quin terrabastall!

S’han acabat les bèsties al circ, ara també en algunes cavalcades, els zoos es qüestionen… L’exhibició d’animals és una anomalia?

D’animals salvatges sí. No hi són per a estar en una gàbia, una piscina o una botiga.

Si, a més d’exhibir l’animal, el capllacem o li posem foc a la testa, què tenim?

Jo no soc taurí, mai m’ha agradat. Els veterinaris que s’hi dediquen asseguren que els danys físics no són importants. Una altra cosa és que a l’animal el terroritze que l’embolen. Les banyes del bou no estan pensades perquè li posen foc.

Què sent un veterinari quan veu grups de persones assaltant granges per a alliberar animals?

Incredulitat davant de tanta ignorància. Deixar a la natura animals criats i controlats en gàbia suposa la seua mort segura. Estem davant d’un fals corrent animalista.

La gent vol ous i carn d’animals feliços, però una granja és el que és. 

El límit està en el patiment. La producció ramadera superintensiva no és ètica. No podem admetre, per exemple, l’alteració del cicle sexual de les vaques perquè parisquen més i facen més llet. Cal trobar un terme mitjà.

Hem de renunciar al foie-gras?

Personalment penso que sí, encara que m’agrada. Però visitar una granja d’oques i conèixer el procés d’elaboració et canvia la percepció.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

13 + = 20

Últimes notícies