El conductor d’un turisme va morir dimecres en un accident a la carretera IMT-1, que connecta la Ràpita amb Poblenou del Delta i que és coneguda des de fa temps com la Carretera de la Vergonya, ja que és un tram de concentració d’accidents sobretot per la seua estretesa i les condicions de l’asfaltatge en alguns punts. Segons el Servei Català de Trànsit, el sinistre es va produir al punt quilomètric 4,2 [a la imatge] i els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 08.09 h del matí. Per causes que s’investiguen, el vehicle va sortir de la via, va bolcar i va caure a un canal situat a prop del pont de l’Encanyissada.
La caiguda dels vehicles als arrossars o a la xarxa de reg és una constant en els accidents que s’hi acumulen. La víctima és Dionisio Cano, de 59 anys, veí del Poblenou del Delta, que anava a treballar a Padesa. Cano, una persona molt coneguda en l’àmbit pesquer i turístic del Delta, havia representat al nucli del Poblenou en la llista electoral del PSC entre 2003 i 2019 de forma ininterrompuda, segons recordava a través de les xarxes socials un dels referents dels socialistes d’Amposta, Toni Espanya.
Cano era l’únic ocupant del cotxe accidentat i es dona la circumstància que era un dels activistes que reclamen des de fa anys la millora de la Carretera de la Vergonya. La carretera, oficialment, encara depèn dels ajuntaments d’Amposta i la Ràpita i fa anys que està pendent que la titularitat passe a la Diputació de Tarragona perquè l’ens supramunicipal hi execute un projecte de millora, que ja té redactat com a avantprojecte tècnic i que per fi eixamplaria la via amb carrils de tres metres d’ample i inclouria actuacions complementàries, com dos rotondes, l’ampliació d’un pont i la construcció d’un de nou i trams de carril bici.
Segons la diputada delegada de Carreteres de la Diputació, l’ampostina Iris Castells, el canvi de titularitat s’està tramitant -la Diputació ja va fer servir este argument amb motiu de l’última protesta ciutadana, a principis de novembre-, com també està a la part final del seu tràmit l’avaluació ambiental del projecte tècnic per part del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Per tant, “la pilota no està ara a la teulada de la Diputació”. És el Govern català el que ha de dir quines mesures cal afegir al projecte, atenent també que és una zona deltaica molt sensible des del punt de vista ambiental. Un cop concloga la tramitació ambiental, la Diputació completarà el projecte, l’inclourà en el seu Pla quadriennal de carreteres i n’habilitarà una partida, tot i que no es pot aventurar quan començarien les obres, que tindrien un cost al voltant dels 10 milions. Tot i la pressió de la plataforma cívica que reclama millores a la Carretera de la Vergonya, el camí encara no fa baixada. D’un costat, un cop la Diputació siga oficialment la responsable de la via, haurà d’abordar les expropiacions prèvies a les obres. I per una altra banda, l’últim Pla quadriennal (2020-23) estava dotat en total amb 18,6 milions per a tota la xarxa de carreteres de la Diputació, és a dir, menys del doble del que costa l’actuació a l’IMT-1. Amb tot, tant Castells com altres fonts oficials de la Diputació sostenen que esta actuació és una prioritat. En el darrer ple de la Diputació del 2022, ja va incorporar la carretera, tot i no ser encara de la seua titularitat, al Pla Zonal de la Xarxa de Carreteres de la institució 2020-35, una eina de planificació d’actuacions. Un cop la Diputació en siga la titular oficial, la carretera passarà a ser la T-2021.
Amb esta víctima són cinc les persones mortes en accident de trànsit enguany a la xarxa interurbana catalana, i tres d’elles han mort a la xarxa viària ebrenca. Els altres dos accidents mortals es van produir a Flix i a Batea. Segons dades de la plataforma de la Carretera de la Vergonya, en esta via hi han mort almenys quatre persones en les últimes dos dècades i desenes n’han resultat ferides. “Només al desembre del 2023 va haver-hi quatre sortides de via”, recorda un dels portaveus de la plataforma, Josep Juan.
