HomeOpinióPrimera dosi

Primera dosi

El ciutadà corrent, ara que pot, torna a anar a la taverna a fer la tertúlia i sentencia que, si tenim sort, d’aquesta en sortirem amb salut i faena però una mica sonats. O del tot. Encara no ho té clar. Encara no entén per què van fer tancar tant de temps el modest bar del seu poble -quatre taules- i per què li van aplicar el mateix tracte que a un local gran i abarrotat de metròpoli on passen i beuen ciutadans del món. El propietari, filòsof de guàrdia i màster en paciència, asseca gots a la barra i li diu que qui fa la llei no viu al poble.

Al ciutadà corrent també li parlen al mòbil i li arriben vídeos estranys i misteriosos que parlen de xips i conspiracions. Però el cambrer li diu que sempre s’ha de mirar d’on ve la informació. I, sobretot, contrastar-la. Diu que penjant vídeos a internet, si tenen moltes visualitzacions, es poden guanyar diners. Bastants. Que si el que diu el vídeo és veritat o és mentida, això és el de menys. Que aquí tothom té interessos. 

Com les farmacèutiques. El ciutadà corrent llegeix al 324 -una bona font- que “Pfizer es fa d’or amb la vacuna contra la Covid i dispara els seus beneficis un 45%”. Però com que mig any abans ja havia llegit que “el cap de Pfizer va guanyar 5,6 milions d’euros venen accions després de l’anunci de la vacuna”, ja no es sorprèn de res. El ciutadà corrent no especula, és més d’aixecar-se de matí i anar a treballar, però posats a especular, pensa que el que no es pot fer és especular amb la salut pública. Que a un món normal això hauria de ser delicte i presó.

El ciutadà corrent pensa que la teoria diu que no està obligat a vacunar-se però a la pràctica sí. Li van posar la primera dosi d’AstraZeneca i ara, per a la segona, el govern li pregunta que si vol continuar amb AstraZeneca o prefereix canviar a Pfizer. Com quan Agustí -al cambrer li diuen Agustí- li diu que si la truita la vol amb ceba o sense. Gran debat, el de la truita. Però el ciutadà corrent no n’entén, ni de covid ni de vacunes. Ni d’ADN ni d’ARN. Ni de trombos. Ell n’entén de la seua faena i només vol que cadascú faci la seua i assumeixi les seues responsabilitats. També el govern. 

El ciutadà corrent també troba que aquí tothom té els seus interessos, que qui més en pela més en menja, que si Pfizer és d’Estats Units, que si AstraZeneca és anglesa i el Regne Unit va sortir de la Unió Europea. I que, comptat i debatut, com a totes les pandèmies, com a totes les crisis, qui en surt més mal parat sempre és el que està a baix. I pensa que ell encara rai, que viu en un país pobre entre els rics però ric entre els pobres. Per això, ara que pot, sempre que pot, ja vacunat, amb ceba o sense, en acabat de treballar, se’n va a la taverna a fer la tertúlia. “Agustí, una canya”.  Primera dosi. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 7 =

Últimes notícies