HomeHistòriaLa fossa comuna més gran de l’exili inclou una trentena d’ebrencs

La fossa comuna més gran de l’exili inclou una trentena d’ebrencs

Després de perdre la guerra, entre finals de gener i el febrer de 1939, vora 450.000 republicans espanyols i catalans van passar la frontera amb França camí de l’exili. Es tracta, però, d’una xifra aproximada, perquè actualment, 84 anys després, es desconeix quantes persones van fer el pas durant aquells dies de rigorós hivern. El que sí que és indiscutible és la vessant dramàtica de l’arribada a França de tota esta gent, acollida en camps improvisats i en condicions deplorables a les platges. El 5 de febrer de 1939, va obrir el primer camp de refugiats a la platja d’Argelers, i l’any 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir esta data com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Part de la població civil exiliada durant l’anomenada Retirada, sobretot la femenina i la infantil, va ser traslladada per part del Govern francès cap a l’interior; però altres, entre els quals, el gros dels militars ferits i també algunes dones i nens, es van instal·lar en condicions pèssimes als camps del departament dels Pirineus Orientals. Encara que alguns van ser traslladats a hospitals, molts van perdre-hi la vida, malferits i mal atesos. Però la mort als camps francesos havia estat poc estudiada per la historiografia, fins que l’any 2020 els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas van confeccionar una llista amb 1.685 exiliats morts als Pirineus Orientals entre principis de gener de 1939 i finals de gener de 1940.

Només se’n coneixia l’origen d’una tercera part, i entre estos hi havia 31 ebrencs, el nom dels quals va publicar en exclusiva l’edició en paper número 964 del Setmanari l’Ebre, que va aprofundir en històries personals que es van acabar de relligar amb la confecció de la llista. Joan Baptista Treig Badia, de ca Treig de Benifallet, 28 anys, havia estat recollit per testimoniatge oral com a mort a l’exili francès, però sense afinar que havia mort a l’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà durant el 1939. Julio Estivill Escoda, de la Torre de l’Espanyol, constava com mort en camp de concentració de l’Espanya franquista, mentre que el BOE publicat en dies consecutius a partir del 12 de març de 1940 l’identificava entre els morts a l’Antic Hospital Militar de Perpignà. Doncs bé, esta llista del BOE amb la nòmina d’“Españoles fallecidos en el extranjero” i elaborada a instància del cònsol de Perpinyà Román Oyarzun, no havia tingut transcendència fins 70 anys després. Oliva, Riudor i Picas la van fer servir com a fonament de la seua recerca i la van completar a partir d’altres fonts de recerca. Des d’aleshores, la continuació de la investigació als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès superar la xifra dels 3.500, tot i que l’actualització encara no s’ha fet pública. També s’ha pogut ampliar el marc cronològic d’estudi fins a la fi de la Segona Guerra Mundial; i la consulta de la documentació del registre civil de Perpinyà, així com d’un dels llibres d’inhumacions, ha posat de manifest l’existència d’una gran fossa comuna al cementiri de l’Oest de la capital de la Catalunya Nord.

Els noms de 46 ebrencs morts a l’exili

Tant Treig com Estivill, junt amb 13 persones més amb origen o residència a les Terres de l’Ebre, apareixen en esta altra llista, també acotada pels mateixos historiadors: la dels 841 exiliats republicans que van ser enterrats al cementeri de l’Oest, en una de les fosses comunes més grans de la Guerra Civil i probablement la més gran de les que resulten de l’exili del 39. S’hi van enterrar, sobretot, internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès que van trobar la mort en hospitals de la capital del Rosselló. La llista inclou una trentena d’ebrencs [vegeu quadre] amb procedència de les quatre comarques; més de la tercera part, del Baix Ebre. Només mitja dotzena tenien més de 40 anys. Esta nova publicació ja permet inferir que la llista d’ebrencs morts a l’exili passa, com a mínim, de 31 a 46, ja que hi ha 15 víctimes -hi apareix la primera dona- que no figuraven en la llista oficial inicial de les 1.685 víctimes mortals als Pirineus Orientals francesos, i que es pot consultar al web del Memorial Democràtic de la Generalitat.

Els autors del doble treball, d’altra banda, assenyalen que la xifra d’enterrats al cementeri de l’Oest podria augmentar, ja que tenen constància de 575 persones exiliades, mortes a Perpinyà entre 1938 i 1945, de les quals es desconeix el lloc on van ser inhumades, i demanen recursos per a continuar la recerca i facilitats per a consultar els llibres dels altres cementeris de la ciutat del Rosselló. A més a més, encara és una incògnita on es van inhumar els infants.

No cal dir que darrere de cada nom hi ha el drama de famílies que majoritàriament no han pogut tancar el dol. A més a més, com recorden els tres historiadors, el creixement del cementeri en dificulta la localització i fa difícil saber en quin moment les restes de cada individu van ser traslladades a l’ossera comuna.

En tot cas, el seu treball sí que va permetre que el 18 de febrer del 2018 es fes un primer acte en record i homenatge als exiliats inhumats al Cementeri de l’Oest. La data tampoc no es va triar a l’atzar, sinó que coincidia amb l’aniversari dels primers enterraments de republicans registrats en aquell cementeri, on ja s’hi podia trobar un petit monòlit dedicat a aquell exili, amb una inscripció que resa: “A la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”. L’escultura va ser obra de Miquel Paredes i va ser finançat pels exiliats catalans del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals d’Esquerra Republicana de Catalunya, en el quart aniversari de l’afusellament del president Companys, el 15 d’octubre de 1944, quatre dies abans de l’estèril inversió del maquis a la Val d’Aran.

L’acte, convocat pels tres historiadors i les entitats Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i Col·lectiu de Joves del Rosselló, va comptar amb l’adhesió de moltes altres associacions i amb la presència de l’aleshores del 131è president de la Generalitat, Quim Torra, o de qui en aquell moment era el director general de Memòria Democràtica, Vicenç Villatoro.

La part central de l’acte va consistir a desplegar un plànol amb els noms dels 841 exiliats documentats que van ser enterrats al 18 Allée du Souvenir. També se’n va crear una pancarta memorial [a la imatge a color de la pàgina 2], dissenyada per Helena Rovira, perquè puga ser desplegada periòdicament en record i desgreuge dels exiliats morts “fins que l’espai no siga dignificat com caldria” per part de les autoritats. La propera cita serà el dissabte de la setmana que ve, 18 de febrer, quan hi ha previst que, per segon any consecutiu, es faça l’homenatge a les víctimes, al mateix cementeri de Perpinyà.

La mortalitat al camp d’argelers

D’altra banda, els tres investigadors catalans ultimen un tercer llistat, amb la col·laboració de l’historiador especialista Gregory Tuban, amb les víctimes mortals internades en el camp de refugiats d’Argelers [imatge en blanc i negre]. El febrer del 2022 la llista ja sobrepassava els 300 noms, però encara no ha estat completada.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 14 = 21

Últimes notícies