La presència de les dones als ajuntaments de les Terres de l’Ebre va creixent cada legislatura, però encara està lluny d’arribar a equiparar els hòmens amb el nombre de representants electes.
Avui dia, les dones gestionen 218 de les 494 regidories que hi ha als ajuntaments ebrencs, dada que suposa una proporció del 44,1%. Tot i això, quan parlem d’alcaldies les xifres es reduïxen dràsticament i només un 21% dels ajuntaments ebrencs -un de cada cinc- tenen una dona al capdavant, al càrrec d’alcaldessa.
A cap de les quatre comarques ebrenques hi ha més dones que hòmens al plenari. De fet, a la comarca on hi ha més proporció de dones és al Montsià, amb un 45,5% de regidores. Les proporcions no varien gaire a les quatre comarques i el Baix Ebre, amb un 42,8% de dones a les regidories és la que té una proporció més baixa.
La Ribera d’Ebre i la Terra Alta són les dos comarques que tenen més ajuntaments amb majoria de dones als plenaris. En concret, en cinc municipis de cadascuna de les dos comarques hi ha més dones que hòmens als plenaris. A la vegada, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta són les que tenen també una dona al capdavant dels consells comarcals, mentre que el Baix Ebre i el Montsià hi tenen un home.
Les proporcions d’alcaldies amb dones al capdavant són radicalment més baixes. La Terra Alta i el Montsià només tenen una alcaldessa en els seus dotze ajuntaments: Núria Ventura, a Ulldecona; i Eva Amposta, al Pinell de Brai. On més alcaldesses hi ha és a la Ribera d’Ebre, on cinc dels catorze ajuntaments estan encapçalats per una dona.
Per municipis, destaquen Benifallet, Vinebre i Arnes amb una proporció més alta de dones als ajuntaments. Tots tres tenen set regidories i cinc estan a càrrec de dones, per només dos hòmens al plenari. A l’altra banda de la balança hi ha Batea, que només té una regidora al plenari d’un total de nou regidories, i la Torre de l’Espanyol, amb una regidora de set.